El treball de recerca és un projecte d’unes dimensions i complexitat important. Per mi ha estat una experiència dura però també molt gratificant. Ha estat una gran experiència a través de la qual, d’una banda, he adquirit coneixements relacionats amb la matèria que he estudiat, però també he après des d’un punt de vista metodològic, en les formes de procedir i en la meva capacitat d’organitzar-me davant un volum prou important d’informació.

 

A més, en el moment en que m’he posat a investigar una mica en profunditat, no només he confirmat que des del batxillerat no es tenen totes les eines necessàries, sinó que el camp de treball és immens, i és un procés molt lent abarcar tot aquest coneixement. Per això és molt important investigar sempre des de la modestia.

 

He volgut recollir alguna conclusió de caràcter metodològic:

 

• És important treballar de forma organitzada, però a la vegada amb flexibilitat. Per exemple: Un cop publicat el meu formulari on-line, vaig detectar la necessitar d’afegir una pregunta, i ho vaig fer, tot i que el formulari ja havia estat detectat per algunes persones.

 

Conclusions sobre l’anàlisi exhaustiu d’un anunci:

 

En l’anàlisi exhaustiu d’un anunci es decobreix la gran complexitat que té una producció audiovisual d’un minut. La quantitat de referències culturals que pot contenir i la quantitat de significats i interpretacions que proposa.

 

Conclusions sobre l’anàlisi d’anuncis breu:

 

Per tal d’arribar a resultats fiables, aquesta metodologia d’anàlisi breu implicaria processar una gran quantiat d’entrades. En el meu cas he simulat aquesta tècnica, amb la qual cosa em limitaré a interpretar les dades com una tendència que caldria confirmar amb un volu major d’anàlisis.

 

Si analitzem per separat els tres grups d’anuncis (institucionals, bens materials, serveis) podem observar una clara tendència dels anuncis institucionals a utilitzar el recurs de l’impacte, la sorpresa i el contrasentit seguit de l’empatia, l’emotivitat i la transmissió de sensacions.

 

En el grup dels “bens materials” no podem observar una tendència clara. Trobem una gran diversificació de recursos on pren protegonisme el reclam “freak” i humorístic.

 

En termes generals destaquen amb diferencia els impactes i les sorpreses i tenen presencia en tota mena d’anuncis les bones hestòries. Es confirma el reclam sexual en publicitat de bens i la utilització del recurs estètic visual.

 

Conclusions sobre la transmissió viral d’anuncis:

 

Els tres anuncis els vaig penjar a youtube el 3/10/2013, durant els primers dies després del llançament els hi vaig fer un seguiment detallat.

 

Vaig poder observar, que les opinions que rebia dels espectadors no concordaven amb les dades objectives que youtube em proporcionava. El cas és que la majoria de la gent em comentava que l’espot d’Afanoc era el millor amb diferència, però el que guanyava en visualitzacions era el de KH7. Aquest fet em va fer pensar en una autocensura per part dels consumidors que va fer que en el moment de compartir passessin el d’Afanoc, per més que els mateixos usuaris entressin reiteradament en el de KH7.

Així mentre AFANOC, que transmetia valors morals es potenciava i corria viralment, KH7 quedava en via morta. A tot això, Natillas Danet estava completament desaparegut, i la distància entre els anuncis es va anar eixamplant seguint aquest ordre: Afanoc, KH7 i Natillas Danet.

 

Jo pensava que aquest seria el resultat definitiu, però a finals d’Octubre tot va canviar, Natillas Danet va reaparèixer i va començar a créixer fins al punt de superar Afanoc, col·locar-se en primera posició i doblant les visualitzacions d’aquest.

 

Analitzats els resultats, he de concloure el gran potencial viral que té un anunci de contingut “freak”, sorprenent, humorístic, simpàtic... i com això és un recurs que està funcionant molt bé. Puc afirmar que el freakisme segueix de moda en aquests moments i aconsegueix corre.

 

Conclusions sobre el qüestionari:

 

Vaig començar a passar el formulari el 7 d’octubre de 2013, i el 22 de novembre ja havia aconseguit que 100 persones el responguessin. Han respost el formulari google 104 enquestats. De l’enquesta n’he tret dos conclusions importants:

 

• En la pregunta 6 on es pregunta quin tipus d’anuncis aconsegueixen cridar més l’atenció dels enquestats, les dades expliquen el perquè de la tendència observada en l’anàlisi breu d’anuncis. En aquest apartat es constata la utilització del recurs fàtic de tipus emotiu i sorprenent. En aquest questionari he confirmat que aquests són els recursos que més capten a l’espectador.

• És curiós constatar com un recurs tant implantat i utilitzat actualment, al qual tots hi estem sotmesos permanentment, és desconegut per la majoria dels enquestats.

 

Conclusions sobre la hipòtesi:

 

Recordem la hipòtesi:

 

La funció fàtica és determinant en la publicitat viral.

 

Després de fer el treball de recerca, puc afirmar que la meva hipòtesi no era incorrecte, però admet molts matisos.

Abans de començar el treball de recerca, no em vaig plantejar quina funció complia el fet de compartir, que és l’essència de la publicitat viral. I bé, tal i com ja he desenvolupat anteriorment, compartir és una funció conativa ja que fa actuar al receptor.

Això significa que la publicitat viral ha de complir una funció fàtica, però sense deixar de banda la funció conativa. És important captar l’atenció, mantenir el canal obert i que l’espot agradi (funció fàtica), però això ha d’anar seguit d’un desig de compartir-ho (funció conativa) i ho ha d’acabar de rematar aconseguint que el consumidor vulgui adquirir aquell bé o servei (funció conativa).

 

La hipòtesi inicial no era incorrecte, perquè sense cridar l’atenció, és impossible que la campanya passi viralment, però si el viral es queda aquí, i simplement capta al consumidor però no li desencadena el desig de passar-ho a amics, familiars o coneguts, la campanya ha fracassat. La publicitat viral és complexa, ha d’estar molt ben treballada perquè tot funcioni correctament i sigui productiva.

 

Anna Bartolomé afirma que:

 

“A marqueting online parlem d’engagement com a tècnica de interacció amb el públic per comunicar-li  algo i rebre un feedback.”

 

Tot apunta que la publicitat del futur treballarà per la via de la personalització i buscarà un vincle emocional amb el receptor.