Tot sovint la publicitat genera polèmica per com actua i com, a vegades, supera certs límits. El cas que trobem més clar darrerament, és una campanya de D&G que va fortament criticada i retirada. Després d’aquest escàndol, D&G va tornar a treure una campanya molt semblant que moderava el contingut però recordava perfectament a l’anterior.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    

 

 

Com podem observar, en la primera versió (la més polèmica) veiem una noia sotmessa a la força, per un nois semi nus, intentant alliberar-se. En la segona ens trobem amb una escena molt semblant però els quatre nois vesteixen elegantment i només contempen la noia sense contacte físic.

 

Malauradament aquesta tècnica s’utilitza amb excés amb primeres parts escandaloses i segones versions que els mateixos publicistes ja tenen preparades.

 

 

Valors en la publicitat:

 

 

Dona i publicitat:

 

 

Des de sempre la publicitat ha sigut injusta amb la dona, i continua sent-ho. La publicitat reflecteix el món en el que vivim, on la posició de la dona, tot i que ha millorat respecte anys anteriors, no deixa de ser menyspreada. En aquest apartat només presentarem alguns dels casos en els que la dona es veu clarament atacada per la publicitat.

​

 

• La dona idealitzada:

​

La majoria de les nenes, noies, i senyores viuen amb el desig de tenir aquell cos genial que veiem a la televisió o a les revistes. El consumidor ha de saber distingir i separar, hem de ser conscients que la publicitat du a terme una estratègia de màrqueting per aconseguir mes vendes, i és per això que no ens podem deixar influenciar per un cos ideal que veiem per la pantalla. L’anunci de Kellogg’s de Special K ho reflecteix.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• La dona mestressa de la casa:

​

Torbar-nos amb un anunci en que la dona renti els plats, o fiqui la rentadora, o estengui la roba... no és estrany, per els consumidors es habitual, i no ens escandalitzem. Si anem a buscar els primers cartells de publicitat de productes de neteja, podem trobar casos claríssims.

 

També trobem multiples exemples en espots publicitaris.

 

     

• La dona dominada per l’home:

 

El masclisme no passa desapercebut en la publicitat. Hi ha molts casos en els que l’home abusa de la dona, i la manipula com a objecte sexual. Al llarg de la història, hi ha hagut més d’un anunci censurat. L’exemple de D&G comentat anteriorment confirma que avui en dia encara es viu masclisme en la publicitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• La dona com a objecte, ornamental o reclam sexual:

 

Molts cops hi ha anuncis que fan sortir la figura femenina únicament perquè és un reclam per tel públic masculí. En aquests casos la dona passa a ser un objecte de decoració i atracció.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                      

                             Aurgi recanvis d’automoció                                          Aigua Perrier (Dita Von Tesse)

 

 

• Diferencies entre la dona i l’home en la publicitat:

 

La dona a la publicitat sempre ha sigut un objecte explotat i abusat. En la majoria d’anuncis, es pot observar una clara diferencia entre l’home i la dona. Els homes acostumen a ser els protagonistes, se’ls presenta com a poderosos i molts cops també violents. A més, els homes aporten els saber o les noves tendències. La dona és tot el contrari, normalment se la presenta com obedient i lligada a la figura masculina. En el sentit positiu se les descriu com dòcils i carinyoses, en canvi en el sentit negatiu són representades com unes xafarderes, mestresses de casa i conseqüentment, molt poc intel·lectuals.

A part, és habitual i ja no ens sorprèn trobar-nos amb anuncis que abusen de les dones com un objecte sexual i presentant la bellesa com la clau de l’èxit. Un clar exempler és l’anunci d’AXE on es presenta a la dona com a objecte i a l’home com a protagonsita.

 

Retoc digital:

 

Actualment ens trobem en una època molt avançada tecnològicament parlant. És per això que la publicitat utilitza el retoc digital per perfeccionar tot allò que sigui possible per tal d’aconseguir una millor qualitat d’imatge. La perfecció no existeix, però actualment amb l’ordinador es pot fer tot, i la publicitat manipula les imatges per enlluernar-nos.  Aquesta tècnica moltes vegades es porta a l’extrem i a vegades els consumidors deixem de veure la realitat tal i com és.

 

És important saber relativitzar com a espectador tot allò que ens ensenyen. La publicitat modifica la realitat per aconseguir captar, i com a receptors, hem de saber diferenciar realitat de ficció.

La Fundació Dove va fer una gran campanya publicitària denunciant un ús abusiu del retoc en publicitat, en aquest cas de la dona que com ja hem comentat abans és oferta tot sovint com objecte i com a patró estètic ideal. L’espot segueix l’estructura clàssica d’introducció, desenvolupament i desenllaç. En ell, veiem el procés fotografia a fotografia des de que una model vista com una noia “normal i corrent” entre en un plató fotogràfic, li apliquen un treball professional de maquillatge i perruqueria, una sessió fotogràfica, un procés de retoc digital amb photoshop, fins que la imatge és exposada en una tanca publicitària com una imatge idealitzada i anònima.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        

Publicitat subliminal:

 

És un tipus de publicitat il·legal que consisteix en emetre un missatge sense que el recetor en sigui conscient. La publicitat subliminal no és conscientment percebuda i per tant, és molt difícil d’identificar. Per aquest motiu moltes vegades anomenem publicitat subliminal a aquells missatges que poden ser captats en un anunci si ens hi fixem molt.

 

Trobem l’origen d’aquesta pràctica l’any 1957 a New Jersi (EU) quan James Vicary va intercalar dos fotogramas en una pel·lícula: un fent publicitat a Coca-Cola i un altre d’unes crispetes de blat de moro. Aquests fotogramas, que eren impossibles de veure a simple vista, van provocar un increment del 18% en la venda del refresc i un 58% en la venda de crispetes. No se sap del cert si l’experiment és veritat, ja que l’any 1962 Vicary va ser entrevistat per la revista Advertasing Age i va declarar que l’experiment havia estat un montatge que va dur a terme per que la seva empresa estava passant per dificultats econòmiques. Tot i així, la idea ja estava llençada al mercat, i altres publicistes la van posar en pràctica.

 

Trobem una experiència propera de publicitat subliminal al 2006. Johan Karremans de la Universitat de Nijmegen (Holanda) i els seus col·laboradors volien saber si podien influenciar subliminalment a les persones. Per això, van triar 61 voluntaris i els hi van demanar que contessin quantes “b” minúscules contenia un cadena de “B” majúscules. Cada cadena de “B” apareixia per 300 mil·lisegons, però durant 23 mil·lisegons apareixia una cadena amb el missatge subliminal de “Lipton Ice”. Per a la gent era impossible reconèixer aquella cadena. Quan els voluntaris van acabar la tasca, se’ls va preguntar si volien Lipton Ice o bé Spa Rood. L’experiment va ser un èxit, el 80% dels voluntaris van triar Lipton Ice, i nomes el 20% s’hi va resistir. Aquests investigadors finalment van demostrar que si les condicions són les correctes, la publicitat subliminal funciona.

 

Com he dit abans, no es pot analitzar la publicitat subliminal com a tal, ja que és una pràctica il·legal i està totalment amagada i privacitada. El que si que podem analitzar són aquells missatges suggerents que ens transmeten de forma subliminal una idea. A continuació trobem un seguit d’exemples:        

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Noves tècniques d’investigació de la publicitat: Neuromàrqueting

 

30 minuts: NO PENSIS, COMPRI

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

30 minuts, un programa de TV3, va dedicar explícitament un dels seus programes a les tècniques de màrqueting, més concretament al NEUROMÀRQUETING. El Neuromarqueting és una tècnica que s’està desenvolupant actualment i que està sent molt criticada, ja que moralment no es considera correcte. Consisteix en analitzar el cervell d’una persona humana, mitjançant una ressonància magnètica, en diferents situacions. Es procedeix de la següent manera: es col·loca una persona a l’interior d’una maquina de ressonàncies, i se li provoquen diferents estímuls, olors, musiques, gustos... i d’aquesta manera, es poden observar els diversos moviments interns del cervell, i determinar amb què s’aconsegueix provocar una sensació més favorable al consumidor que l’incitarà a la compra d’aquell producte.

 

Grans empreses com McDonalds o Ariel, ja ho han posat en pràctica, però d’amagat, per què tal i com hem dit abans és una practica que no està legalitzada i es per això que molts dels empresaris i encarregats de McDonalds que van participar en aquest procés experimental, es neguen a parlar d’avant una càmera, o si ho fan, acostuma a ser anònimament.