La publicitat ha desenvolupat el seu propi llenguatge per comunicar-se. El llenguatge publicitari, es considera un llenguatge de llenguatges, i en funció del missatge que ha d’elaborar, n’utilitza un o un altre. S’ha de dir però, que els llenguatges més típics  dins el món de la publicitat consten dels components verbals, visuals i des de fa un temps, en la publicitat audiovisual, el component musical també es considera una part imprescindible de la campanya publicitària:

 

• Component verbal: La part verbal del missatge publicitari està formada pel conjunt de textos que formen part d’una campanya de publicitat. I depenent de si la publicitat és audiovisual o gràfica, aquests textos seran orals o escrits.

 

• Component visual: És una part importantíssima de les campanyes publicitàries, trobem elements visuals ens els cartells, en els espots, en les webs...

 

• Component musical: La música s’ha convertit en un element fonamental en el missatge publicitari audiovisual. La música pot ser complementària de la imatge en dos sentits:

 

• És redundant: Explica amb el so, el mateix que estem veient, reforça la imatge i la recrea.

 

• N’amplia el significat: És autònoma respecte de la imatge i explica allò que la imatge no explica.

​

En general, es poden utilitzar músiques que provenen de quatre fonts diferents:

 

• Música original: S’incorpora directament la versió original.

​

• Cover: Variació creada especialment per publicitat d’una versió original.

​

• Jingle: Composició musical creada especialment per publicitat.

​

• Música de llibreria: extreta de catàlegs de música instrumental.

​

 

Elements del llenguatge publicitari:

 

El llenguatge publicitari, igual com tots els llenguatges, té una determinada estructura, i consta d’un seguit d’elements:

 

• Canal: mitjà pel qual es transmeten missatges entre l’emissor i el receptor. TV3 o qualsevol canal de televisió en serien clars exemples.

 

• Emissor: subjecte que produeix o emet un missatge.

 

• Receptor: subjecte a qui un emissor adreça un missatge perquè el rebi, descodifiqui i interpreti. Nosaltres, el poble, quan mirem la televisió, estem sent receptors de missatges constantment.

 

• Codi: sistema convencional de signes i de regles de comunicació que permet de produir i d’interpretar un missatge. El català per exemple, la llengua que utilitzem per entendre’ns és el nostre codi. El llenguatge audiovisual té el seu propi codi.

 

• Missatge: seqüència de senyals combinada segons unes rengleres determinades, que en un procés de comunicació un emissor transmet a un receptor a través d’un canal. (Rodríguez & López, 2007)

​

 

Nivells del llenguatge publicitari:

 

Hi ha molts nivells de llenguatge, però podem afirmar que en els majors dels casos, el llenguatge publicitari utilitza el nivell estàndard, ja que és el nivell que arriba a un nombre més elevat  de persones. De tant en tant hi ha anuncis que aporten algun argument científic per a donar credibilitat a l’anunci. Inclús a vegades s’utilitza algun vulgarisme i d’aquesta manera el receptor se sent més pròxim a la marca o producte que es patrocina. No s’acostuma a utilitzar el nivell culte ja que es considera que és un nivell que arribarà a una part reduïda de la població i el que interessa és just el contrari,  arribar a les màximes persones possibles.

 

 

Funcions del llenguatge publicitari:

 

Hi ha moltes funcions del llenguatge, però les que trobem plasmades contínuament en les campanyes publicitàries, són sis:

 

• Funció referencial: El missatge es centra en transmetre la realitat del context o de l’entorn comunicatiu. Un exemple en seria la publicitat basada en estils de vida del consumidor.

 

• Funció emotiva: El missatge es centra en l’emissor i les seves actituds, sentiments o intencions. La publicitat institucional és un clar exemple.

 

• Funció conativa: El missatge es centra en impulsar al receptor a actuar d’una manera determinada. Tota la publicitat vol condicionar al receptor.

 

• Funció fàtica: El missatge es centra en el canal de comunicació i manifesta la intenció de mantenir el circuit comunicatiu amb el receptor. Tota la publicitat té una component fàtica: cridar l’atenció del receptor és fonamental.

 

• Funció metalingüística: El missatge es centra en el codi. En aquest cas, la publicitat seria la protagonista d’un anunci que es basi en la publicitat.

 

• Funció poètica: El missatge cobra importància per ella mateix i pretén crear un efecte estètic o creatiu en la manera de presentar-lo, en la forma. Aquesta funció destacaria en la publicitat en la qual la creativitat té un paper central.

​

D’aquestes sis funcions, sense cap mena de dubte, n’hi ha dos que destaquen ja que són totalment imprescindibles a l’hora de fer publicitat. Són la funció fàtica i la funció conativa. Al llarg del treball en parlarem més sobre aquestes funcions.

 

 

Característiques del missatge/llenguatge publicitari:

 

Ell llenguatge publicitari concreta el seu missatge en funció del públic al que es dirigeix, que s’anomena “públic objectiu”. Normalment és una agència publicitària la que s’encarrega d’elaborar el missatge i ha de tenir en compte una sèrie de característiques que diferencien d’altres tipus de missatge.

 

• Retòrica: la publicitat és pura retòrica verbal i visual, i l’hem d’entendre com un instrument de persuasió sobre el públic objectiu, també anomenat target (públic objectiu).

 

• Fonament comercial: la retòrica s’utilitza al servei de les empreses anunciants que volen comunicar els beneficis dels seus productes, els seus serveis, les seves idees...

 

• Selecció del públic objectiu: cada acció publicitària té un públic objectiu específic i concret, pel qual s’utilitza un llenguatge determinat per persuadir o informar al grup escollit.

 

• L’objectiu és obtenir una resposta: és important obtenir una resposta del públic objectiu al que es dirigeix. Una campanya publicitària sense resposta o amb una resposta equivocada és una campanya errònia, és un missatge mal codificat, mal elaborat.

 

• Creativitat: tota campanya publicitària funciona basada en una idea creativa que uneix tots els elements del discurs, i que el públic al qual es dirigeix ha de poder descodificar fàcilment.

 

• Missatge reduït: té un espai o una durada limitats. El preu dels espais i dels temps en els mitjans de comunicació són elevats i obliga a la utilització de formats limitats.

 

• Missatge sintètic i fàcil: la publicitat es basa en la síntesi, la simplicitat i la senzillesa, ja que els formats publicitaris són reduïts.

 

 

AIDA:

 

El recurs d’AIDA s’utilitza des de 1895 i consisteix en la següent cadena:

 

• Atracció: És el primer punt que intenta cobrir la publicitat, i consisteix en cridar l’atenció.

 

• Interès: Es tracta de despertar un interès per l’oferta.

 

• Desig: És molt eficaç aconseguir que el consumidor desitgi el producte.

 

• Acció: És l’últim ingredient de la recepta AIDA i consisteix en provocar la reacció davant el missatge.