Les figures retòriques no deixen de ser un altre mètode per captar l'atenció. La persuasió publicitària té el seu origen en la retòrica.

 

Pràcticament totes les campanyes publicitàries recorren a alguna figura retòrica per augmentar la seva audiència.

 

De figures retòriques publicitàries n’hi han moltes, i principalment es divideixen en dos grups: les verbals i les visuals.

 

• Metàfora verbal: És una forma de comparació. En la metàfora es substitueix el terme propi per un altre, el significat del quan hi està relacionat per analogia.

 

“Un nudo en la garganta”, Corbatas Loewe.

 

• Metàfora visual: Substitució d’un signe icònic per un altre.

​

 

 

 

​

 

 

 

 

 

 

• Metonímia verbal: És una substitució d’una paraula per una altra amb què té una relació semàntica. Es substitueix la causa per l’efecte.

 

“Si no hay Casera, nos vamos”, La Casera.

 

• Metonímia visual: Es designa un concepte esmentat en el text amb la imatge d’un altre.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Sinècdoque verbal: És una metonímia en què una part representa el tot. Acostuma a tenir referències quantitatives.

 

“Un gran vaso de leche en cada tableta”, xocolata Nestlé.

 

• Sinècdoque visual: Una imatge concreta concentra la significació d’un concepte més global​.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Personificació verbal: Consisteix a atribuir qualitats pròpies dels éssers vius a éssers irracionals.

 

“Màquines responsables”, electrodomèstics Bosch.

 

• Personificació visual: Es dóna forma antropomòrfica a un objecte.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• El·lipsi verbal: S’ometen paraules a la frase, o no s’anomena allò de què es parla.​

 

“Think diferent”, ordinadors Apple.

 

• El·lipsi visual: S’ometen parts d’una imatge per reforçar-ne un atribut.

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Antítesi verbal: És una figura de contradicció que consisteix a contraposar una paraula o una fase a una altre de significació contrària.

 

“La feina mal fet no té futur. La feina ben feta no té fornteres”, Generalitat de Catalunya.

 

• Antítesi visual: Contraposició d’una imatge amb una altra de significat oposada o de la imatge amb el text del titular.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Hipèrbole verbal: Consisteix a augmentar o disminuir de manera exagerada allò de què es parla.

 

“Posiblemente la mejor cerveza del mundo”, Calsberg.

 

• Hipèrbole visual: És una figura que resulta de al deformació de l’escala d’un objecte respecte a un altre. El que provoca l’efecte hiperbòlic és la comparació amb altres elements de la imatge.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Paradoxa verbal: És una figura de comparació que desconcerta i provoca sorpresa per l’aparent contradicció del missatge.

 

“Compre sin dinero”, targeta de crèdit Visa.

 

• Paradoxa visual: La imatge provoca una contradicció entre el missatge i el seu significat.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Al·literació verbal: És una figura de repetició del so. Les síl·labes repetides creen un ritme que facilita recordar el titular.

 

“Colgate, el mal aliento combate”, dentifrici Colgate.

 

• Al·literació visual: Habitualment s’utilitza per crear composicions repetides d’imatges o marques. Quan la repetició presenta una modificació és una figura de paronomàsia.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• Reticència verbal: Consisteix a deixar incompleta una frase, però donant a entendre el sentit del que no es diu.

 

“Maggi te quiere... ayudar”, Maggi.

 

• Reticència visual: La imatge sembla incompleta, però permet entendre el sentit de l’anunciat.